© 2019 Anna M. Gassol                                                                                                                  Privacy Policy

In-White-75px-R.png

Anna M. Gassol

Doctora en psicologia, Analista junguiana

Professora associada, Universitat de Barcelona

L'ENFOC JUNGUIÀ

"Conèixer la vostra pròpia foscor és el millor mètode per fer front a les tenebres de les altres persones".

El marc per a la meva pràctica es basa en Psicologia de profunditat–la psicologia analítica del psiquiatra i psicoanalista suec, Carl G. Jung. És conegut per l'ús de la sincronicitat en psicoteràpia, així com per les seves teories de l'inconscient col·lectiu i el concepte d'arquetips.

 

Un objectiu central d'aquesta psicologia és l'individuació, el procés pel qual una persona el procés pel qual una persona es converteix en ella mateixa o està íntegrament individualitzada; és a dir, una unitat separada, indivisible o total.

Anàlisi Junguiana i Psicoteràpia

 

Per arribar a ser analista d’orientació Junguiana a més de la formació teòrica així com de treballar sota supervisió hem de realitzar al voltant de tres-cents hores d’anàlisi personal per tal d’aprendre progressivament a mirar el nostre interior. Això és així perquè després a la nostra consulta continuarem exercint aquesta pràctica de mirar dins per poder copsar l’interior dels nostres analitzands. 

 

Allò que percebem en ells, a menys que tinguem una actitud defensiva, alhora afecta el nostre ésser intern en una reciprocitat constant interminable que tanmateix crea una forma de relació amb els nostres analitzands: una relació amb/ d’ànima. La tasca de la nostra professió és la d’exercir la visió analítica. Un/a analista assumeix que la conducta externa respon a un interior significatiu, i que per tant, endinsant-se en el problema podrà entendre's el seu sentit. Aquest enfocament és psicològic. Altrament dit, l’ànima és la primera premissa. 

 

Per què llavors hi ha alguns terapeutes, ja sigui psiquiatres o psicòlegs que tenen al seu punt de mira la "perfecció"? O per què estan més orientats cap a l'ego que al camí de l'ànima?

 

Psiquiatria significa "curació o teràpia de la psique orientada a la totalitat". En el camp de la medicina només trobem tres especialitats els noms de les quals utilitzen "iatréia" en lloc de "logos": psiquiatria, pediatria i geriatria. Les especialitzacions que utilitzen "logos" estan orientades cap a determinades parts de l'individu, com ara la cardiologia. Curiosament trobem "ginecologia" orientada només a les dones. Solament dona (o solament home) significa únicament una part, no la totalitat. En el Simposi de Plató s'hi deia que els homes i les dones van ser separats del seu ésser enter (d'una totalitat andrògina) i és per això que els calia buscar la completesa. Però els nens i els ancians són complets en si mateixos; aleshores no diem "pediologia" o "geriatrologia". La psiquiatria suposadament hauria d'assolir la totalitat de l'individu mitjançant la comprensió de les malalties de l'ànima i pel tractament d'aquestes des d'una perspectiva integradora. Però actualment la psiquiatria tendeix a emfatitzar només l'aspecte biològic (de la psique), i d'aquesta manera alguns psiquiatres acaben orientant la seva feina a una part de l'individu - el cervell -, en lloc de l'ànima.

 

Psicologia significa "Logos de la psique". Podem entendre "Logos", ja sigui com una funció psicològica orientada al "discerniment de la psique en parts" o com "el dir". Com "el relat de l'ànima" ens referim literalment a la completesa de l'individu. Alguns psicòlegs entenen els assumptes psicològics com el relat de l'ànima, i si és així, treballen sobretot amb l'ànima i accepten la imperfecció. Però el discerniment de la psique en parts realitzat a través de judicis, que no tenen en compte el sentit, acaba donant lloc a una inadequada comprensió de la psique en la que l'individu esdevé dividit o fragmentat: la investigació sobre la seva psique es fa analitzant-la en parts, i per sostenir aquesta fragmentació a l'individu li caldrà un ego fort.

 

El que fa que els analistes, com jo mateixa, gaudeixin del fet que siguin els éssers humans el seu objecte de treball, és precisament la seva qualitat d'imperfecció, és a dir de la seva humanitat (en lloc de divinitat). L'anàlisi versa sobre el procés d'arribar a la completesa en lloc de la perfecció. La completesa inclou el bé i el mal, la bellesa i la lletjor, el seny i la bogeria, etc. La completesa mai no significa perfecció. La completesa té set d'integració, no de separació.

Psicologia Profunda: C.G. Jung

 

A l’anàlisi Junguiana, L’analista i l’analitzand asseguts cara a cara estan mútuament involucrats en un procés interactiu alhora conscient i inconscient. 

 

L’objectiu d’aquest procediment dialèctic és la individuació, el procés pel qual una persona esdevé ella mateixa o enterament individuada; és a dir, una unitat separada i indivisible o entera (completa). Així, la persona esdevé conscient d’allò que la fa un ser humà únic així com d’allò que al mateix temps la fa una dona o un home corrent.

 

L’enteresa o completesa inclou a més de la participació del conscient la de l’inconscient. Per tant, tota la psique (o ànima) hi és involucrada. Si bé la psicologia no pot explicar l’ànima, els psicòlegs Junguians no només no poden ignorar-la sinó que n’han de tenir cura amb passió.

 

La Psicologia Analítica concedeix com a veritat quelcom que no s’assembla ni de lluny a la mena de veritat amb la que tracten els psicòlegs experimentals perquè donat que es refereix a la realitat de la psique, aquesta realitat de la psique és concebuda en tota la seva amplitud i no només en relació als seus continguts mentals i a la conducta o comportament. La naturalesa de la realitat psíquica de cap manera es pot copsar sotmetent-la a un examen experimental però sí es pot copsar de manera significativa. En l’anàlisi abordem l’inconscient com un requeriment indispensable per accedir a l’interior de l’ésser. Utilitzem els somnis, per exemple, com el “llenguatge” a través del qual sabem de l’inconscient, però sense la intenció de sotmetre ja sigui l’inconscient mateix ja siguin els somnis a cap examen ni cap altra mena de constricció. És per això que l’anàlisi portat a terme per aquesta via de significació s’articula com un exercici d’amplificació, i per tant, les imatges dels somnis volen ser amplificades mitjançant les associacions personals del somniador; dites imatges mai no haurien de ser reduïdes perquè constitueixen metàfores de la vida inconscient.

 

La Psicologia Analítica per tal de treballar en el procés de la individuació s’ha d’enfocar necessàriament en els processos de l’inconscient juntament amb els factors empírics de la biografia individual amb el benentès que aquests constitueixen veritats que han estat vivenciades per l’individu alhora objectivament i subjectivament, tal com pertoca doncs així mateix és la naturalesa de l’experiència de la vida.

I'm a paragraph. Click here to add your own text and edit me. It’s easy. Just click “Edit Text” or double click me to add your own content and make changes to the font. I’m a great place for you to tell a story and let your users know a little more about you.

Portrait of Carl Jung, unknown date